Autèntica com ella mateixa. Rosario Flores ha portat la marxa més rumbera i més flamenca a l’amfiteatre del Parc Catalunya aquest dissabte a la nit per acomiadar la primera edició del festival Observa. El públic ja l’esperava i els més fidels no han tardat a aixecar-se de la cadira per sentir-la de més a prop, des de primera fila. D’energia, no n’ha faltat; i de ritme, tampoc. En total han estat 100 minuts plens d’adrenalina i de música en directe que, en general, han complert amb les expectatives dels seguidors de Rosario Flores.
Passen els anys i l’essència de Rosario Flores es manté: una veu visceral, una mà que s’estira ben amunt i una cabellera arrissada i desenfada han captat l’atenció del mig miler de persones que hi havia aquest dissabte al festival Observa. L’esperaven a ella, ja que, a diferència d’altres sessions dobles amb més d’un grup, aquesta nit l’amfiteatre del Parc Catalunya estava guardat al seu nom. Un concert que ha començat amb molt de ritme i amb un joc de llums gairebé tan dinàmic com la mateixa protagonista.
El repertori ha recorregut bona part de la discografia de la cantant; des dels discs amb què l’artista va guanyar un premi Grammy Latino al millor àlbum de pop vocal femení (Muchas flores, 2002 i De mil colores, 2004) fins als seus treballs més recents, com Te lo digo todo y no te digo ná (2021). Però si hi ha res que caracteritzi a Rosario Flores al llarg de tot aquest temps és la seva desimboltura: una hora i mitja llarga de marxa i de no parar quieta que ha amagat els 58 anys que té.
El fet que porti mitja vida fent el que més li agrada, cantar i ballar, tal com ho ha reconegut ella mateixa aquesta nit, i que els seus pares siguin grans artistes (el seu pare, el guitarrista Antonio González, artísticament conegut com ‘El Pescailla’, i la seva mare, la mítica Lola Flores) hi deuen tenir alguna cosa a veure.
“Des de petita que he volgut ser artista. I ara que estic aquí no vull perdre ni un segon per expressar tot el que sento a través del meu cos, del meu cabell, de la meva veu”, ha sentenciat Rosario Flores.
I no ho ha fet pas. Més enllà del xou en sí, que també ha comptat amb l’exhibició de dos ‘tablaos flamencos’, la madrilenya també ha volgut potenciar el vessant sentimental de les seves lletres amb Como quieres que te quiera. Palmellades, ventalls i barrets amunt i avall i de dreta a esquerra, cops de cintura i molta adrenalina: un últim concert (sense comptar la sessió infantil de demà) on no ha faltat de res; tampoc en l’àmbit instrumental, ja que la cantant ha vingut acompanyada de dues bateries, dues guitarres elèctriques, una guitarra clàssica espanyola, dos ballarins i dues coristes.
“Sempre he volgut anar a un concert de la Rosario. Quan ho vaig veure, no vaig dubtar en agafar una entrada. No sabia si podria venir o no, però m’ho he muntat com he pogut perquè no me la podia perdre”, diu una de les seves seguidores, Xènia Gómez.
La majoria de persones que han anat al Parc Catalunya aquesta nit coneixien bé a l’artista que actuava; i alguns, ja l’havien vist cantar en directe abans. “Nosaltres vam anar a un concert seu fa molts anys i teníem moltes ganes de tornar-hi. Ens agrada molt”, diu Eduard Mora acompanyat de la seva parella. Amb aquesta imatge s’han començat a tancar les portes de la primera edició del festival Observa, que ho acabaran de fer del tot demà diumenge amb Lali Begood (18 h).
Foto portada: Rosario Flores, al festival Observa. Autor: David B.
